En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics.
Aquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, dei per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
vocal i el segon comença amb r s'escriu amb un guionet. Per exemple: busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel; Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real.
En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents:
a) Els mots començats pel prefix a- (que pot significar 'no' o 'sense' i pot formar [...]
'd'onze')
l'aval d'11.000 socis ('d'onze mil')
Si s'escriuen els nombres amb xifres romanes, també s'apostrofen: l'XI Festival de la Cançó Marinera ('l'onzè'). En canvi, quan la xifra vol dir 'primer' o 'primera', no s'apostrofen ni els articles ni la preposició: la I Trobada de Serveis Lingüístics [...]
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives.
Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple:
El gos que borda és marró (que borda modifica el gos).
La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu ide l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]